Unitat 9 | economiaempresa

9.0.- L'APROVISIONAMENT

La funció d’aprovisionament es aquella que consisteix en la compra, l’emmagatzematge dels materials necessaris per a l’activitat de l’empresa i la gestió d’inventaris. Els qui treballen de responsables de magatzem o d’inventaris es pot dir que són uns privilegiats, degut que és una feina molt interessant però que requereix molt esforç, per això aquests professionals no solen estar molts anys al seu lloc de feina i van canviant.

El cicle d’aprovisionament és el període que transcorre des del moment de la compra del producte fins a la venda d’aquest. Per exemple, el cicle d’aprovisionament d’una empresa productora és el següent:

Compres ----- Existències ----- Producte ----- Existències ------ Vendes

I en canvi, el cicle d’aprovisionament d’una empresa comercial és aquest:

Compres ---- Existències ---- Vendes

9.1.-LES EXISTÈNCIES

Les existències, els estocs o els inventaris són tots aquells materials que té una empresa dipositats als seus magatzems i que compleixen unes funcions específiques dins de la gestió de l’aprovisionament.

5.2.-TIPUS D'EXISTÈNCIES

I hi ha diferents tipus d’existències i aquí en veurem tots els tipus:

Matèries Primeres: Són els materials que en un futur hauran sofert una transformació per convertir-los en altres productes.
Productes Semi-Acabats: Són aquells productes que encara no es poden vendre perquè no estan acabats.
Productes en Curs: Són aquells productes que estan quasi acabats però encara estan en procés de transformació.
Productes Acabats: Es tracta dels productes fabricats i per tant, acabats, però que encara no es poden vendre.
Mercaderies/Existències Comercials: Parlem d’aquells productes que els tenim preparats per a la venda.
Altres Aprovisionaments: Els aprovisionaments que tenim són materials diversos.
Subproductes: Accessoris, residus inservibles i materials recuperables.

5.3.- FUNCIÓ DE LES EXISTÈNCIES

Es veritat que les existències són simplement productes, però també compleixen diferents funcions:

Donar Seguretat: Davant la incertesa en les vendes i l’aprovisionament les existències ens donen seguretat.
Diferenciar la Producció i la Distribució: Parlem d’aquesta funció en casos de demanda molt estacional.
Aprofitar Economies d’Escala: I això es fa amb la compra de materials en grans quantitats, ja que consisteix a comprar molts productes a preus més baixos, i això és un avantatge per a moltes empreses.
Donar Protecció, contra la inflació i la variabilitat dels preus.
Ruptura d’estocs: Aquesta és una circumstància que s’esdevé quan no es disposa de prou existències per realitzar una venda o per produir, degut a una falta de previsió, i les existències ajuden a evitar aquestes ruptures d’estocs.

5.4.- LA GESTIÓ D'INVENTARIS

La gestió d’inventaris es una tasca que serveix per controlar i determinar la quantitat d’existències que hi ha al magatzem tenint en compte diversos indicadors, com l’estoc màxim, l’estoc mínim o de seguretat i punt de comanda.

L’Estoc Màxim: És el màxim de productes que hi ha d’haver en el magatzem. Es refereix a la major quantitat d’existències que es poden mantenir en aquests magatzems en funció dels costos que poden suportar. Normalment les empreses tenen un gran interès en mantenir els inventaris en les més quantitats possibles quan:
Els costos del magatzem són baixos.
S’obtenen importants descomptes de volum com abans hem comentat.
S’espera un increment de la demanda del producte venut, ja que si mantenim el magatzem ple no tindrem ruptura d’estocs.
S’esperen fortes pujades en el preu del producte.
L’Estoc mínim o de Seguretat: Es tracta de posseir les mínimes quantitats de producte per garantir que no hi hagi una ruptura d’estocs. Convé mantenir els estocs als mínims en aquestes situacions:
Els costos d’emmagatzematge són elevats.
La demanda de productes venuts o fabricats és estable, de manera que es redueix el ris d’una ruptura d’estocs.
Els proveïdors són de confiança, per tant, saps que pots confiar en l’arribada de les comandes a temps.
S’esperen baixades de preus, així quan estiguin baixos tindràs l’oportunitat d’omplir el magatzem.

5.5.- MODEL DE COMANDA ÒPTIM

El Model de Comanda Òptim o Model Wilson, és un dels primers intens de racionalitzar la gestió d’inventaris. Aquest es va desenvolupar per primera vegada per F.W.Harris en els primers anys del segle XX i és un supòsit pensat per a empreses que s’aprovisionen mitjançant comandes, que té el preu fixat amb independència de la quantitat transportada.

Té com a objectiu determinar el volum o la quantitat de la comanda que es vol realitzar per optimitzar el sistema de gestió d’inventaris.

5.6.- COST DE GESTIÓ DE LES EXISTÈNCIES

Hi ha un determinat llenguatge quan parlem d’inventaris, com:

Cost d’Adquisició (CA): Cost de comprar el producte al proveïdor. (1)

Cost de fabricar el producte (2)

CA (1) = P x D

CA (2) = CF x D

Cost de Comanda (CC): És el cost unitari de les despeses quan es fan les comandes. El CC està format per totes les comandes que hi ha, i per tant, si no fem comanda, no hi ha despeses.

CC = S x (D : Q)

Cost d’Emmagatzematge (CE): Són els costos totals de manteniment dels d’inventaris al magatzem:

CE = G x (Q : 2 + Es)

Cost Total de Gestió d’Inventaris (CTG): És el total que costa gestionar tots els inventaris:

CGT = CA + CC + CE

P: Preu del Producte CF: Cost Unitari del Producte

D: Demanda S: Costos Administratius de telf.

Q: Volum de la Comanda ES: Estoc de Seguretat

G: Cost Anual d’Emmagatzematge

5.7.- COMANDA ÒPTIMA I CADÈNCIA ÒPTIMA

La comanda òptima (Q), és el volum de comanda pel qual el cost total de la gestió d’inventaris és mínim.

Q = 2sD

La cadència òptima de les comandes (T) és el temps òptim entre comandes que minimitza el cost total de gestió d’inventaris.

T = 2s

RpD

PC (Punt de Comanda): És el nivell de les existències que obliga a realitzar una comanda d’aprovisionament per tal de no quedar-se sense existències.
PC: És la demanda estimada al termini d’aprovisionament més l’estoc de seguretat.

5.8.-MODEL ABC DE GESTIÓ D'INVENTARIS

El model ABC s’utilitza per classificar, segons la importància, les diverses existències d’una empresa quan té uns inventaris amb molta varietat de productes i es fa seguint aquest model:

EXISTÈNCIES A

Articles més importants
Conformen el 20% dels articles del magatzem.
Poden representar del 60% al 80% del valor total de les existències.
Cal controlar-les i analitzar-les estrictament i detalladament.

EXISTÈNCIES B

Existències menys rellevants que les de nivell A.
Conformen el 30% dels articles del magatzem.
Tenen un valor d’entre el 10% i els 20% del magatzem.
S’han de controlar amb un sistema menys estricte.

EXISTÈNCIES C

Existències poc importants.
Representen aproximadament el 50% de les existències de l’empresa.
Representen menys del 5% o el 10% del valor total.
No cal controlar-les implícitament.

5.10.-EL SISTEMA JIT DE GESTIÓ D'INVENTARIS

El sistema JIT (Just – in – time) és un sistema d’organització de la producció destinat a les fàbriques, d’origen japonès. Aquest és un tipus de sistema integrat de producció i gestió d’aprovisionament que intenta minimitzar els costos de mantenir els inventaris, i ho fa mitjançant una eficient planificació de la producció i del procés d’aprovisionament.

Hi ha tota una sèrie de requeriments per tal d’implantar el sistema JIT: