ECONOMIA D'EMPRESA

DEBAT 1: SÓN NECESSARIS TANTS PRODUCTES COM ELS QUE TENIM A L’ABAST?

 

En la meva opinió no ho són de necessaris, ja que si dispossem dels que la societat necesita ja en serà proa. El sistema capitalista, és el que impulsa aquest hàbit de comprar i de fabricar per augmentar l’oferta de productes, que encara que no siguin necessaris la gent compra. Aquesta es la meva opinió, contraria a la del meu company, el anomenat senyor PEPERO i que jo respecto. El senyor PEPERO diu que tots aquests productes són necessaris, ja que quants més productes, més empreses hi ha, més compra la gent, més venen aquestes empreses i l’economia es reactiva. DANONINO estava d’acord amb mi, es preguntava perque necessitem tants productes, si amb uns quanta de cada tipus ja en tenim prou. 

 

 

 

CONCURS DE DEBATS

 

El concurs de debats que vam fer el primer trimestre, va ser molt interessant degut als temes que vam tractar i a l’interès de la major part dels participants. Ens vam enfrentar amistosament els uns contra els altres per parelles, les quals tenien assignat un tema votat anteriorment:

 

 

Està a favor o en contra de les vagues?

Està a favor o en contra de pujar els sous?

Estàn d’acord amb la piratería?

S’ha de retalalr en Sanitat, educació, dependencia...?

Ha de ser igual el sou d’una dona que el d’un home?

Està a favor o en contra de la corrupció?

 

 

Aquests debats eren de 1 minut d’exposició de la posición ue defensava cada parella, i 5 minuts més pel debat. Crec que tots van ser molt interessants, ja que totes les parelles van aportar moltes dades sobre el tema del que eren partidaris o detractors, però al final el que decanta la balança per un o altre concursant és el to emprat en el debat, la convicció que es manifesta quan parla, les dades amb les que ataca el contrincant i la valoració del públic. El professor Ernest va participar també en el debat, on es mostrava en contra de la piratería, i podem dir que el que va fer va ser fulminar als seus contrincants (Aitor i Ivàn), amb les dades i raonaments que va aportar, cosa que va fer que el vot dels alumnes, concretament 13, es decantès pel professor.

 

En la final del debat els dos contrincants tenien 2 minuts per comunicar la seva posició sobre la corrupció i 10 minuts més de debat: dades, intercanvis de torn de paraules, números, cifres, informes, divergències polítiques. Vais concursar jo, contra el meu company Aitor, que es mostrava a favor de la corrupció, i a causa dels seus raonaments va guanyar ell, però només per un vot de diferència. El guanyador va ser el senyo PEPERO, que desde el meu punt de vista va guanyar perque va fer “demagogia”, però, com a bon contrincant accepto la derrota.

 

Crec que els debats són molt positius ja que fan que millorís la teva expressió oral, t’ajuden a saber més sobre determinats temes, són activitats diferents i fan que puguis defensar qualsevol opció, encara que no t’agradi. És una activitat de la que crec, tota la clase ha tret profit.

 

 

DEBAT 2 – PERQUE TREBALLEM? AMB QUINA FINALITAT?

 

El professor Ernest ens va plantejar a tots una pregunta: Amb quina finalitat treballaríem en un futur. La major part de la classe ho faria per les expectatives de futur i el temps lliure.

 

Jo treballaría per la satisfacció personal i les expectatives de futur (ja que si treballes motivat podràs ascendir a la feina i cobraràs més, per tant tindràs més diners). Crec que treballar en algun lloc que t’agradi sempre és positiu, perque quedes satisfet i estàs més motivat a l’hora de treballar.

 

Com sempre, el meu company PEPERO va assegurar que ell treballava pels diners, perque preferia morir ric i en un ferrari encara que no fos envoltat per la familia, que en un Seat i pobre. Aquesta opinió va generar un debat en el que és va ficar el HOMBRE QUE NUNCA HABLA, DANONINO e inclús BORDETAS, que opinaven que això era inmoral, ja que ells preferien tenir al costat a gent que les estimava encara que no fossin els més ric del món, ja que al final de la vida, que t’emportés? Els records, el que has viscut, i això és el que crec jo, més valen els béns abstractes (valors, amor, companyia, solidaritat i esforç), que els béns materials, que al finan fan infelices les persones que més tenen.

 

Aquest debat finalment va donar més de si, perquè vam acabar parlant de com afectaven els diners a les relacions familiars, i mentre el senyor PEPERO aseguraba que no afectaven de cap manera, jo i HACERRATO opinavem tot el contrari, ja que hi ha moltes famílies que s’han trencat per temes econòmics. Asseguravem a més que l’amor cap a un pare es podia perdre, ja que creiem que és això, han de passar moltes coses, però pot ser així.

 

 

DEBAT 3 – ESCOLA CIENTÍFICA O DE RELACIONS HUMANES?

 

En aquest debat l’Ernest ens ha plantejat una pregunta: Quina empresa creieu que produeix més o té més beneficis, la científica o la de relacions humanes?

 

La majoria de nosaltres vem respondre la científica, inclòs jo, ja que crec (desde la raó), que l’escola científica, que propugna el control constant sobre els treballadors, fa que molts d’aquests treballin més ja que tenen algú al darrere recordant-lis el que han de fer.

 

En canvi a l’hora d’escollir una feina, també la majoria de la clase desitjava treballar a una empresa que seguís el model de l’escola de relacions humanes, per anar menys estresada, tenir més temps, poder ser més imaginatiu i per tant fer que l’empresa sigui una mica més competitiva. Però com sempre, el senyor PEPERO ha d’intervenir contracorrent, i per tant, ell va dir que preferia treballar a una empresa que apliques el mètode de l’escola científica. El meu pensament és que aquest company meu és capitalista fins a la medul·la.

 

DEBAT 4 - CAPITALISME O COMUNISME

 

En aquest debat ens vam dividir en dos per discutir sobre quin model era millor. Capitalisme o comunisme, i la veritat, es qu eno va ser el millor dels debats, ja que no vam parlar sobre lo que havíem de parlar i ens vam anar per altres temes. No va ser molt interessant.