ECONOMIA D'EMPRESA

6.1.-EL TREBALL I L’ACTIVITAT LABORAL

 

El treball és el conjunt de tasques i activitats que les persones desenvolupen. Una activitat laboral es considera treball si escompleixen aquestes característiques:

 

• Voluntarietat: És a dir, que treballes perque vols i sense cap obligació.

 

• Per compte d’un altre: És a dir, que es considera que una persona treballa quan ho fa en una empresa, és a dir, que no ho fa per ell mateix, sinó que està contractat per una entitat.

 

• Retribució: També es considera treball quan aquest es fa per diners, encara que es pot pagar amb qualsevol cosa, producte...

 

• Subordinació: Sempre que treballem per a un tercer estem sota les ordres del qui mana, i això també és treball. Hi ha un marc normatiu laboral molt ampli, i la següent llista va de més importància a menys:

 

• Constitució Espanyola: qualsevol cosa, o norma o llei que vagi en contra del que consta a la carta magna no és podrà fer ni aprobar, ja que aquesta és la llei sota la que es regeixen totes les altres.

 

• Tractats internacionals, com els convenis de l’OIT (Organització Internacional de Treballadors), o les normes de la UE.

 

• Estatut dels treballadors, que és aquel sota el que es regeixen tots els treballadors/es espanyols/es.

 

• Convenis col·lectius: Si pertanyem a una empresa que no té conveni propi hem d’està sota l’emparament de l’Estatut dels treballadors, que marca els drets i deures d’aquests.

 

• Contracte de treball: Totes aquestes normes estàn sotmeses al principi de jerarquia, que diu que encara que jo aprovi unes normes al contracte, si no s’aferran al que diu qualsevol normativa superior no es podrà fer. Igual passa amb els convenis, que no poden aplicar normes que trenquin amb el que diu l’estatut dels treballadors i normatives superiors. També estàn subjectes al principi de norma mínima. Per exemple, si el límit de feina és de 40 hores, els convenís, contractes i estatus podràn contemplar 25, 30, 32, 38... però mai, estipularà més de 40h de treball.

 

LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA

 

En aquest apartat aclarirem el que diu la constitució sobre normativa laboral:

 

Contingut laboral de la Constitució (Drets Fonamentals)

 

• Dret a no ser discriminat per raó de sexe, raça, opinió, religió o qualsevol altra circumstància personal o social.

• Dret a la vaga.Dret a afiliarse lliurement al sindicat que es vulgui.

• Llibertat per funsar sindicats.

 

(Drets i llibertats dels ciutadans i les ciutadanes)

 

• Dret a treballar.

• Dret a la promoció a través del treball.

• Dret a l’elecció de profesió i ofici.

• Dret a la negociació col·lectiva.

• Dret a un salari adequat.

• Dret a la llibertat d’empresa.

 

Principis rectors de la política social i econòmica

 

Els poder públics hauràn de: Mantenir un règim públic de la Seguretat Social.

Realitzar polítiques orientades a la plena ocupació.

Vetllar per la Seguretat i higiene en el treball.

Garantir el descans mitjançant la limitació de la jornada i les vacances retribuïdes.

Fomentar la formació i la readaptació professional.

 

DEURES I DRETS LABORALS

 

• Treball lliure, elecció de la profesió.

• Lliure sindicació: Abans, aquest dret no existia, i moltes persones van estar perseguides i detingudeso van morir per sindicarse.

• Reunió.

• Vaga.

• Participació en l’empresa.

• Negociació col·lectiva: És un dret bàsic negociar els convenis entre patronal i sindicats.

• Adopció de mesures de conflicto col·lectiu.

• Drets relacionats amb el treball Ocupació efectiva de lloc de treball.

• Promoció, formació professional: Els treballadors tenen dret a rebre informació adicional de l’empresa per tal de millorar el seu rendiment.

• Aplicació de les normes de seguretat laboral.

• Respecte a la intimitat i a la dignitat.

• Percepció puntual del salari: Les empreses han de pagar quan toca, i els treballadors han de rebre el salari de forma puntual.No ser discrimitat per cap raó.

• Exercici individual de les accions derivades del contracte laboral.

• Protecció davant ofenses de tot tipus.

• Obligacions fonamentals Observar les obligacions del lloc de treball amb bona fe i diligències.

• Cumplir les mesures de seguretat i higiene laborals.

• Obeir les ordres i instruccions de l’empresari

• Contribuir a la millora de la productivitat de l’empresa.

• No competir amb l’empresa.

• Cumplir tot el pactat al contracte.

 

6.2.-LA REPRESENTACIÓ DELS TREBALLADORS I ELS EMPRESARIS (I)

 

LES ORGANITZACIONS SINDICALS

 

Organitzacions en què les persones treballadores s’associen lliurement per defensar els seus drets laborals.Protegeixen els drets laborals dels treballadors, els assesoren en aspectes legals i poden discutir amb l’empresa com a representants dels treballadors. Són els interlocutors dels treballadors en els processos de negociació col·lectiva.Algunes organitzacions sindicals són: CCOO – UGT – CGT – USO...

 

Els sindicalistes estàn molt mal vistos pels empresaris. A les grans empreses hi ha d’haver representants sindicals, i no poden ser acomiadats ja que tenen el contracte blindat. Si no el tinguèssin així, el contracte, sería molt fàcil, pels empresaris, acomiadar-los i així es treurien un problema de sobre.

 

Per exemple, el conveni de SEAT és llarguíssim i molt important, ja que tenen una força molt gran a l’hora de convocar vagues, però el 2013, van haver de cedir en alguns punts per no perjudicar a l’empresa.

 

LES ORGANITZACIONS EMPRESARIALS

 

Les empreses s’asocien en les anomenades patronals, que les representen i defensen els interesos comuns del món empresarial. Acorden els convenis col·lectius amb els sindicats en la negociació col·lectiva i participen en la resolucio de conflictes. Algunes de les més conegudes són la CEOE y la CEPYME.

 

6.3.-LA REPRESENTACIÓ DELS TREBALLADORS I EMPRESARIS (II)

 

LA REPRESENTACIÓ DELS TREBALLADORS A L'EMPRESA

 

Els treballadors de totes les empreses tenen dret a disposar de representats laborals que facin la funció d’interlocutors legítims durant anys. Aquests representants / interlocutors són elegits de forma democràtica i exerceixen càrrec durant 4 anys. (T’has de presentar, dient qui ets i que faràs per l’empresa i els treballadors i els altres voten). Les competències bàsiques dels representants són:

 

• Rebre informació sobre l’activitat de l’empresa i les característiques de la seva plantilla. El representant pot demanar qualsevol informació de l’empresa i de l’estat econòmic d’aquesta.

 

• Conèixer els estats financers de l’empresa

 

• Vetllar pel compliment de la normativa laboral per part de l’entitat.

 

• Representar els treballadors en els processos de negociació col·lectiva i en la resolució de conflictes.

 

En funció de la dimensió de l’empresa, la representació rep dues formes:

 

• Delegats de personal: Entre 6 i 50 treballadors.

• Comitè d’empresa: Més de 50 treballadors.

 

6.4.-LA NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA

 

La negociació col·lectiva és el procès que té com a finalitat assolir un acord entre els treballadors i les empreses sobre les condicions en que es desenvolupará l’activitat laboral. El fruti d’aquest procès és l’acord és l’acord escrit anomenat conveni col·lectiu

 

CONVENI COL·LECTIU

 

El conveni col·lectiu pot ser de dos tipus: d’empresa o sectorial. Aquest, el conveni, permet més dinamismo en les relacions laborals, que es coneguin millor les condicions laborals i que hi hagi un instrument per solucionar els conflictos laborals. El conveni, també ha de cumplir el principi de jerarquia normativa (no pot aprobar normes que siguin contraries a la Constitució o a altres superiors). Regula aspectes com: salaris, jornades laborals, descansos, vacances, categories professionals, condicions de treball... Ha de tenir un mínim contingut:

 

• Determinació de les parts implicades que l’han pactat.

• Definició de l’àmbit: personal, territorial, funcional o temporal.

• Forma i condicions de la denuncia del conveni.

• Formació de la comissió paritària: Comissió que es forma en cas que hi hagi algún conflicte.

• Condicions per a la no aplicació del regim salarial

 

6.5.-ELS CONFLICTES LABORALS (I)

 

El conflicte laboral es produeix quan l’empresa i els treballadors presenten discrepancias en algún aspecte de la relació laboral. Una altra cosa es un conflicto personal, però aquest tema es de competència dels representants dels treballadors. El que fan moltes persones, o els banc, van anar a l’arbitratge pel tema de les preferents. Arbitratge va asegura i va dictaminar qu els preferentistes tenien la raó i que eren els afectas, però els banc no van acatar la decisió i van seguir pensant que ells tenien la raó.

EL CONFLICTE COL·LECTIU DEL TREBALL

 

En cas de surgir un conflicte s’acorda fixar reunions per trobar una solució a aquest: La solució pot ser de diferents tipus:

 

• Acord Voluntari: és la opció més raonada, ja que permet que no es pasi al següent estadi i és el que menys frustració genera.

• Conciliació (SMAC): Un expert analitza els problemas i les queixes i propostes de les dues bandes. L’expert opina, però no te cap tipus d’autoritat, només aconsella i dóna la seva opinió. Els altres la segueixen o no.

• Mediació: Aquest pas és l’uúltim abans del, digemne, pitjor, ja que ha d’intervenir una tercer a persona en aquest conflicto.

• L’arbitratge: Quan no s’arriba a un acord en la conciliació o la mediació, s’ha de solucionar, en teoria, el conflicto, anant als jutjats. Aquesta és la situació més aconsellable.

 

EL TANCAMENT PATRONAL

 

Això significa que es tanca el centre de treball per part de l’empresa. I per que això es produeixi s’han de donar algunes d’aquestes circumstàncies.

 

• Perill notori de violencia

• Ocupació ilegal del centre de treballI

• No asistencia o irregularitats en el treball

 

Si l’autoritat laboral considera just el tancament, els treballadors no cobrarien els salaris. En cas de que aquesta autoritat no el consideri just, seguirien cobrant com sempre.