ECONOMIA D'EMPRESA

 

1.1.- L'EMPRESA

 

 

L’empresa és un conjunt d’elements organitzats i coordinats per la direcció, orientats cap a l’obtenció d’una serie d’objectius (majoritàriament beneficis), i que actuen sobre condicions de risc. La unitat de consum són les famílies, aquelles que consumiexen els productes d’aquestes empreses. Aquestes empreses poden produir béns materials (mobles, material tecnològic, aliments...) o també poden produir béns immaterials o intangibles, és a dir, els que no podem tocar, (educació, aprenentatge, cursos...) Els objectius de qualsevol empresa són els següents:

 

- Objectius generals: Es la finalitat de l’empresa, és a dir, vendre un producte o un servei. Poden 

   ser generals, com voler crèixer, incrementar el benefici, arribar a més punts de venda, ampliar

   la gama de productes (MARS)... o específics (d’una empresa en concret, com Royal).

 

- Conflicte d’objectius: Propietaris, socis, accionistas, treballadors, clients, proveïdors, bancs,   

   l’estat...

 

- La cadena de valor: Passos de demanda fins a l’entrega del  producte.

 

- Factors humans: Persones físiques o jurídiques.
 

- Organització de relacions.

- Entorn: Factors que afecten a les empreses.

 

 

Les grans multinacionals com les empreses KRAFT, MARS, Pepsico, Kellog’s, Nestlé, P&G, Coca-Cola...es reparteixen el 80% dels beneficis del mercat, ja que a elles pertanyen altres marques com Lays, Pringles, M&M’s, OLAY, Dove Lacasitos, Milka, Ferrero, Nespresso, KFC, Nesquik, Philadelphia, AXE, Fairy, Aquarius, Nivea, L’OREAL, Hellog’s, Johnson&Johnson Donuts, TUC, Nescafé, Lindt, KitKat, Twist, Royal, Colacao, SMINT, Chupachups, Pepsi ... Per exemple, Ferrero, una gran marca italiana, controla tota la gama Kinder. A més, totes les empreses que funcionen, com per exemple, LU, Trident o Orbit van ser absorbides per MARS, una de les multinacionals més poderoses del món.

 

- Si parlem de l’àmbit nacional, y ens centrem en MERCADONA, (la gran cadena de supermercats

  espanyola y nascuda a Valencia), podem asegurar que la seva estrategia de negoci és bestial, a      

  més de molt productiva. MERCADONA va obrir primer a València, ja ha arribat a totes les 

  comunitats de l’Estat Espanyol i actualment està començant la seva expansió per França. 

 

Un dels trucs de MERCADONA en la venta de pa de motlle (està demostrat), és produir el mateix pa que produeix l’empresa BIMBO o PANRICO però amb una mica més de gramatge. Quan ja està produit, el producte es ven sol, ja que el preu és el més baix del mercat, y potser té la mateixa qualitat que el pa de les marques de tota la vida, però amb una diferencia: el preu. 

 

Les empreses de marca, no baixen els preus, i en canvi, marques blanques com la de MERCADONA venen els seus productes amb un preu molt més baix que les marques líders, els consumidors el compren, s’acostumen i quan BIMBO o PANRICO s’han donat compte i baixen els preus, els clients ja s’havien habituat al pa de motlle de MERCADONA i les ventes de altres marques havien baixat considerablement. Però el pa de motlle no és l’únic producte que MERCADONA produeix mitjançant una estrategia basada en el mateix principi.

 

           En l’àmbit internacional la guerra més dura entre empreses alimentàries és la que mantenen

           als Estats Units les marques Coca-Cola i Pepsi. 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Ara explicarem les funcions que realitzen les empreses i les seves àreas:

 

-Àrea Comercial: També anomenada de marketing, serveix per fer arribar el producte al consumidor, fer ofertes, pensar i publicar les campanyes publicitàries... Per exemple, Nestlé ha creat la xocolata amb quicos, que ha tingut un triomf brutal. D’això s’ha encarregat el departament de marketing: ha fet les campanyes publicitàries, les investigacions de mercat, les imatges, el nom dels productes, la distribució...
 

- Àrea de producció: És l’àrea de fabricació i gestió del producte. Aquesta àrea de producció, en un moment concret, pot ser que no disposi dels mitjans per produir un dels productes poposats pel departament comercial, i en aquest moment entra en en la discussió el departament d’inversió i finançament.
 

- Àrea d’inversió i finançament: S’encarrega de recaptar fons, invertir en el producte, vetllar pels pressupostos del grup comercial, els costos de producció i s’encarreguen de gestionar els fons d’una empresa.
 

- Àrea de recursos humans: S’encarrega de controlar l’equip humà, i de contractar o despatxar els empleats, de la seva comoditat... Les empreses es poden veure influïdes per factors diversos, aquestes són les diverses influències de l’entorn:
 

• Sistema econòmic global: A les empreses els afecta, per suposat, tot el que està relacionat amb l’economia: les subprime (un tipus d’hipoteca “basura”), els mercats, la crisi, el terrorismo (pe exemple, después dels atemptats de l’11 de setembre a Nova York, les aduanes dels Estats Units controlaven tot el fluxe de mercaderies al màxim)...

• Sistema obert: Tot el que passa al món, afecta les empreses. Qualsevol esdeveniment o cosa que passi als països de tot el món, pot afectar a qualsevol empresa enormement.- Combinació d’elements : Coses que passen quan s’ajunten alguns factors que provoquen una situació en concret.

• Sistema global: Tot repercuteix sobre els altres

• Entorn general: A les empreses els afecta tot el que passa en tots els àmbits, com en el cultural (futbol, festa...), el tecnològic (Ipad, nou sistema operatiu...), el polític (eleccions, consell de ministres, Obama...), el legal (casinos, lleis...), el demogràfic (la Xina...), el sociològic (les tendències, el baròmetre del CIS...) l’econòmic (la crisi, el deute, les mesures econòmiques de l’Estat)... és a dir, són coses que afecten al conjunt de la societat.

•  Entorn específic: Ens afecta a nosaltres directament, com el contingut de la carn del McDonals, la pujada de l’IPC, l’augment de l’IVA...Perque una empresa sigui exitosa s’haurien de cumplir una serie d’objectius: la integració activa i voluntària en termes socials i medioambientals, rebutjar el treball infantil, estar en un entorn saludable, permetre l’associació dels treballadors, no discriminar ningú, negociar horaris, pagar un bon sou als empleats... Això ho fan poques empreses, en cara que les que fan ús d’aquestes pràctiques surten molt ben parades. Això no vol dir que l’empresa que no compleixi aquests punts fracassi, ja que INDITEX per exemple, explota als menors per produir la roba i és una de les empreses més exitotes del món. A més, s’han de tenir en compte aquests altres punts:

 

- Costos socials: que poden ser positius o negatius depenent del que fagi l’empresa per a la societat,

   com la perjudiqui, o com la beneficii.

 

- Responsabilitat social: L'empresa té una responsabilitat dins de la societat, ja sigui de tipus

   sanitària, alimentària, de prestar ajuda... I ha de complir amb aquesta responsabilitat.
 

- Més responsable, més diners? – És a dir, es la persona que inverteix més en l’empresa la que ha

   de pagar més enc cas de bancarrota?
 

- Comunicació
 

- Sostenibilitat.

 

 

1.2.-L'EMPRESARI

 

 

Les seves funcions són:

 

- Planificar: Elaborar el pla d’acció (com ho farem? quan ho farem? que farem?), el disseny de

   l’empresa, els estudis de mercat, els productes que es volen vendre...

 

- Gestionar: Dirigir les accions i elements cap a l’obtenció d’objectius, gestionar els recursos que

   té l’empresa.

- Organitzar o Coordinar: Les paraules ja ho diuen tot, s’ha de coordinar per ser eficaç.

 

- Controlar: Per cumplir els objectius establerts.

 

Un empresari ha de conèixer el sector en el que treballa, ha de ser organitzat, responsable i cumplidor. Ha de saber relacionar-se amb els altres, és a dir, ha de tenir grans capacitats socials.

 

EFICÀCIA: Fer les coses i cumplir els objectius
EFICIÈNCIA: Assolir els objectius amb els mínims recursos posibles i la màxima eficacia.
 

Les empreses es poden classificar segons:

 

•  Sector primari: Activitats relacionades amb els recursos natural (ramaderia, agricultura, pesca...)

• Sector secundari: Activitats transformadores (indústria siderurgica, de mobles...)

• Criteri d’organització: Nombre de treballadors.

• Sector terciari: Serveis, comerç (centres comercials, bombers, policia, atenció al públic, contable, polític, profesor, metge...)

• Criteri econòmic: Volum de facturació (segons els guanys i ingressos)

• Criteri patrimonial: Segons el patrimoni que tingui l’empresa, ja sigui en propietats, accions, fons d’inversió.