ECONOMIA D'EMPRESA

3.0.-EL PROCÉS DE DIRECCIÓ

 

El procès de direcció d’una empresa consta dels passos següents:

 

Planificar              Organitzar             Gestionar                Controlar

 

Tot això és un procès de planificació que consta dels passos següents:

 

• Fixar objectius: L’objectiu de P&G, és per eple ser líder a nivell mundial. Aquest potser, desde la meva opinió, és el punt de l’organització d’una empresa o aplicat a la vida més important, ja que si no fixem uns objectius a la vida o a l’empresa, no tenim cap direcció a la que anar.

• Marcar estrategies: Si parlem de la mateixa empresa, la seva estrategia seria tenir els millors productes.

• Definir polítiques: El més important de les polítiques de P&G és proporcionar al consumidor uns productes de qualitat i de duració.

• Establir criteris: Aquest apartat engloba els criteris de producte, imatge, producció, qualitat, empleats, selecció de personal...

 

Tot això té un únic objectiu: Aconseguir els fins de l’empresa.

 

3.1.-CLASSIFICACIÓ DELS PLANS

 

Els plans per poder dur a terme el projecte empresarial, es distribueixen en diferents punts:

 

• Metes (fins, finalitat) – Per exemple, si parlem d’un àmbit personal, podrem preguntarnos per exemple, cap a on anem. (Volem estudiar a ESADE)

• Objectius (de caràcter general) – Per estudiar a ESADE necesitarme l’anglès, bones notes a batxillerat, diners...

• Subobjectius (objectius més específics) – Com faré anglès, on ho faré, com estudiaré, com treure un bon batxillerat, que haig de fer per aconseguir els diners...

• Polítiques (els principis bàsics) – He de ser respectuós, he de ser constant en el treball, haurè de tenir força de voluntat...

• Procediments (passos a seguir) – tot el que faré, els objectius a curt termini, a llarg termini, els punts que haurè de cumplir per poder accedir a ESADE...

• Regles - Les obligacions que haurè de marcar per assolir el meu objectiu, i el mateix passa am l’empresa. Si una empresa ha d’assolir un objectiu, s’haurà de marcar unes regles per fer-ho.

• Pressupostos – És el més importante de tot, ja que encara que tinguis moltes ganes d’estudiar a ESADE o a qualsevol altre privada, si no tens diners no ho podràs fer. Les emrpeses tenen el mateix problema, sense diners no poden fer res.

 

3.2.-ETAPES DEL PROCÉS DE PLANIFICACIÓ

 

El procès de planificación e qualsevol empresa és complicat i equereix de molts passos per poder ser completat correctament:

 

• Análisis de la situació de partida: Hem de fixar-nos en quina situació estem nosaltres i l’empresa per poder desenvolupar uns projectes o altres.

• Fixació dels objectius: Ens hem de fixar uns objectius a curt, mitjà i llarg términi per saber a on hem d’anra, com hem d’anar i el que requereixen els objectius fixats.

• Creació d’alternatives: Les empreses i totes les persones han de tenir alternatives als plans i objectius que tenien establerts, ja que sense aquestes, la imposibilitat d’assolir els objectius fixats significaria el fi de l’empresa, ja que una empresa, sense un objectiu clar, no té sentit. Opinant, per a mi, aquesta és esencial per a qualsevol cosa que fem. A la vida cuotidiana no ens surt tot tal com ho volem, i per tant hem de tenir alternatives o opcions divises per poder triar en cas de que sigui imposible e comñiment de l’objectiu inicial.

• Avaluació d’alternatives: Quan hem de procedir a utilitzar les alternatives perque l’objectiu principal no ha funcionat, hem d’avaluar totes les que tenim en funció dels requisits que han de cumplir... Desde el meu punt de vista, les alternatives són molt importants, ja que en la majoria de les situacions quotidianes les coses no surten tal i com volem, i per tant hem de poder desposar d’altres opcions

• Elecció d’alternatives: Després del procès d’avaluació, hem d’escollir l’alternativa que considerem millor per a l’empresa.

• .....................

 

3.3.-FUNCIÓ D’ORGANITZACIÓ

 

L’empresa també ha de saber organitzar-se, per tant també té una fucnió organitzativa, que pretén ordenar les tasques d’acord amb la divisió del treball, les responsabilitats i les relacions del personal. La organització té una finalitat de dissenyar una estructura:

 

• Determinar els nivells: Per jerarquia, per assesorament...

• Atribuir les fincions: Atribuir al personal el càrrec que realitzarà dins de l’empresa.

• Definir les relacions enre nivells: Estableixen les relacions que hi ha per exemple entre el cap i el director de personal. Pot establir, que només mani el cap, o que aquest es deixi asesorar...

• Distribuir funcions i objectius: Distribuir les funcions dels empleats i els objectius que tenen cadascun d’ells.

• Definir vies de comunicació, que poden ser ascendents, descendents horitzontals.

 

3.4.-LA COMUNICACIÓ A L’EMPRESA

 

La comunicació dons de l’empresa es pot ser un dels punts més importants que hi ha dins del món empresarial, ja que pot fer que una empresa vagi millor o pitjor, pot mermar o millorar les relacions entre empleats...

 

Només una anècdota: A Alemanya els programes més vistos estàn relacionats amb el saber, i en concret amb Kant (el filòsof), a Espannya la majoria de persones veuen programes tan “educatius i reflexius” com Sálvame, Sálvame Deluxe...

 

Però si parlem de comunicació dins de l’empresa, aquesta pot ser:

 

• Ascendent (de baix a dalt): Els treballadors, alumnes, o persones que estan a baix donen la seva visió cap amunt i depén de l’empresa o entitat a la que pertanyin es podrán comunicar i ser escoltats. Per exemple, quan algún treballador fa una proposta per a millorar un producte, és escoltat i depén de la idea, pot ser aceptada o no. Això passa a algunes empreses com Google, Apple, on el empleat que estè més a sota pot participar.

• Descendent: és vertical, és a dir, de dalt, cap a baix, on normalment els de sota no poden donar la seva opinió no el seu punt de vista i només están allà per treballar. El cap mana hi els treballadors no hi tenen res a dir. Aquest model de comuicació em sembla autoritari i injust, ja que els treballadors no tenen possibilitat de opinar sobre les decisions que afecten els seus interessos.

• Horitzontal: La comunicació és produeix tota en el mateix nivell.

 

UNA MALA COMUNICACIÓ genera CONFLICTES.

 

3.5.-DINÀMICA DE GRUPS

 

• Treball en equip: Un grup funciona quan els seus integrants treballen units, en grup, aportant idees i col·laborant conjuntament en totes les tasques. Aquesta és una part important en tots els àmbits, ja que si treballes bé en grup demostres la teva capacitat d’empatia, de solidaritat, d’esforç i potser de lideratge.

• Eficiencia en l’assoliment dels objectius: Un grup ha de poder assolir els objectius que s’han proposat de forma eficaz i eficient (amb el millor resultat posible)

• Finalitat comuna: El grup ha de tenir una finalitat en la que estiguin d’acord tots els integrants.

• Millor rendiment: Tots els integrants del grup han de treballar correctament i ajudant-se els uns als altres per tal de rendir més i poder dur a terme la tasca satisfactòriament.

• Motivació personal: La tasca que dugui a terme el grup ha de motivar personalment al tots els seus integrants, de manera que es volcaràn en el projecte i rendiran més.

• Coordinació: El grup s’ha de coordinar per poder cumplir terminis, organitzar activitats, determinar posicions...

 

3.6.-ORGANITZACIÓ DEL TREBALL

 

Hi ha dos maneres (generalment) d’organitzar el treball en una empresa. Es classifiquen en dos escoles amb formes de pensament, idees i criteris diferents sobre com s’ha de gestionar el món empresarial. Realment són molt antagonistas.

 

1. La de l’escola científica, ideada per Frederick Taylor, i anomenada   

   Taylorisme:

 

• Tasques organitzades: El taylorisme predica que les tasques en qualsevol treball, feina, empresa o activitat han d’estar organitzades.

• Ha d’existir dins de l’empresa una oficina técnica, que pensi el que han de fer els treballador.

• Els trebaladors no poden fer el que vulguin, només están allà per treballar i per fer el que sel’s digui. Se’ls a d’estar a sobre perque treballin, ja que diuen que si els dones la mà, els treballadors t’agafaràn el braç.

 

Marca com s’han d’organitzar les empreses.

 

2. L’escola de relacions humanes va ser ideada per Elton Mayo:

 

• Asegura i dóna incentius diferents als materials (no només econòmics, sinó que també donen importància al benestar dels seus trebalaldors)

• Atenen al treballar tal i com es mereix: deixan que l’empleat crei, fan que se senti a gust dins de l’empresa, li donen flexibilitat d’horaris, li proporcionen benestar...

• Tenen la idea de que s’ha de millorar el sentiment emocional, la inteligencia emocional, perque creuen que és la més important. Volen que els treballadors es creguin que ells oden fer-ho, que ells valen.

• Intenten que hi hagi una implicació personal de cara a l’empresa, ja que creuenq ue d’aquesta manera l’empresa serà més eficient i podrà surtir beneficiada de l’aplicació d’aquest mètode.

 

Miren pels interessos de les persones abans que els interessos materials i econòmics.

 

3.7.-LA CORVA DE LA FELICITAT

 

És una representació gràfica de la felicitat de les persones. La felicitat és una variable difícil de definir, i per això els experts tenen una teoría:

 

Aquests experts diuen que com més treballes, més prestigi, més estrés i més ingressos tens, menys feliç seràs. En canvi, aquelles persones que treballen en el que els agrada encara que cobrin menys, són més felinos perque potser estàn més satisfets personalment, tenen més temps i no van tant amb l’aigua al coll.

 

Per a mi aquesta representació gràfica de la felicitat és realista i té molta raó, ja que crec que aquelles persones que ocupen càrrecs més alts tenen menys temps per fer el que els agrada, per descansar, estar amb familia i amics i per tant, de poder viure de cara a l’àmbit personal. En canvi, i això ho dic per experiencia, aquelles persones que treballend el que els agrada, encara que no cobrin sous estrtosfèrics, dintre dels porblemes que puguin tenir eventualment són feliços.

 

 

 

 

3.8.-INCENTIUS LABORALS

 

• Els diners: És la gent que va a treballar només pels dienr, és a dir, que la seva finalitat a l’hora de treballar és simplement guanyar diners i sempre volen més.

• Les expectatives de futur: Les persones normalment també volen tenir un bon futur, assegurar-sel, tenir benestar en el treball i poder anar ascendint succesivament de càrrec.

• El reconeixement del treball: Hi ha moltes persones que els agrada que els seus superiors i tothom els hi reconegui l’esforç i el treball que han dut a terme, i això és un incentiu per anar a treballar.

• Alternació entre treball i temps: Són aquelles persones que treballen, però que no viuen només per trebalalr, sinóq ue desitjen tenir una mica de temps lliure a la seva vida.

• Satisfacció personal: La major part de les persones van a treballar per poder viure o perque no hi ha més remei. Hi ha altres, les que jo considero afortunades, que treballen i els agrada el que estàn fent, i per tant no els importa treballar més del compte. Són aquelels que treballen per a la pròpia satisfacció.