ECONOMIA D'EMPRESA

12.0.- EL MÀRQUETING

 

 

El màrqueting és el conjunt d’activitats que desenvolupa una empresa encaminades a satisfer i “crear” les necessitats i els desitjos del consumidors per tal d’aconseguir un benefici, tot i que el professor assegura que en l’actualitat el màrqueting s’encarrega de crear necessitats. A més, el màrqueting s’estructura sobre quatre pilars, que explicaré en el següent apartat.

 

12.1.- MÀRQUETING TOTAL O MÀRQUETING MIX

 

El màrqueting mix és el conjunt de tècniques o elements sobre els quals pot actuar una empresa de manera planificada i coherent per satisfer les necessitats del consumidor i aconseguir un benefici mutu. Podríem dir que per tal de que l’empresa funcioni correctament, s’han de controlar les quatre variables del màrqueting actual:

 

12.3.- EL PRODUCTE

 

• El producte és una unitat o un conjunt de béns o serveis que tenen un elevat grau de substitució entre ells.

 

 

• El producte diferenciat és el conjunt de béns que són el resultat de variar un o més atributs d’un producte (innovació), de forma que el consumidor pugui percebre una cosa nova i diferent.

 

 

• La cartera de productes o gamma de productes està formada per tots els articles que una empresa ofereix en el mercat a tots els consumidors: (iPhone I, iPhone II, iPhone III...)

 

 

• La línia de productes, està formada per productes de la cartera de productes que tenen unes característiques homogènies: (iPhone, Mac, iPads, iPod...)

 

12.3.1.- CARACTERÍSTIQUES DE LA CARTERA DE PRODUCTES

 

 

• Amplitud: Es tracta del nombre de línies que formen la cartera de l’empresa. (quantitat de marques).

• Profunditat: És nombre de variants de productes de cada línia. (quantitat de productes d’una marca).

• Suma de tots els productes de l’empresa

 

 

Per exemple, si parlem de l’amplitud d’Apple, veurem com es tracta d’iPhone, iPad, Mac, iPod... (quantitat de marques) i en canvi, si parlem de la profunditat d’Apple i ens centrem en iPhone distingim entre l’iPhone I, l’iPhone II... (quantitat de productes d’una marca)

 

12.3.2.- TIPUS DE PRODUCTE

 

• Productes de consum: Són aquells que satisfan les necessitats dels particulars com els aliments, la roba, etc.. és a dir, els essencials per a viure, els que consumim tots cada dia. Poden ser de diferents tipus:

 

• • Productes fungibles: Com els aliments, productes de neteja, d’higiene personal... Són aquells que tenen caducitat i si caduquen o els acabem els hem de llençar.

• • Productes de consum durador: electrodomèstics, vehicles, cases... Són aquells productes que no tenen data de caducitat, i son més racionals, ja que han de durar més, ja que no acostumen a ser compres preses al moment. Segons el professor, abans de comprar un producte d’aquest tipus hem de pensar molt bé el que volem i si el necessitem, ja que són productes, com diu ja el nom, duradors.

 

• Productes industrials: Són béns físics adquirits per les empreses i que són utilitzats en la seva activitat específica com per exemple, la farina que compra un forner, o el fil que compra la dona d’una botiga de cosir.

 

• Serveis: Són productes immaterials o intangibles, com l’ensenyament, la salut, les finances... no es poden tocar, però son els més importants, ja que són dels que més ens aprofitem culturalment i socialment.

 

12.3.3.- CICLE DE VIDA D'UN PRODUCTE

 

Qualsevol producte que surti al mercat, es protagonista d’un cicle en funció de les seves vendes i la seva acceptació al mercat. Aquest cicle es distribueix en diferents etapes, que són les següents:

 

 

 

• Etapa d’introducció o de llançament: Sortida al mercat del producte i per tant, normal que les vendes des de el zero pugin.

 

 

• Etapa de creixement: El producte és conegut i les seves vendes tenen un fort creixement, si es que no ha tingut una sortida desastrosa.

• Etapa de maduresa: Les seves vendes es mantenen constants ja que el mercat ja s’ha habituat a la presencia d’aquest producte.

 

• Etapa de declinació o de saturació: Les vendes del producte cauen.

 

12.3.4.-L'ENVÀS

 

L’envàs d’un producte, encara que no ho sembli, es clau, ja que és una de les coses més importants del producte. És el material que conté a dins el producte i que forma part d’ell; serveix per protegir-lo i distingir-lo d’altres articles de la competència.

 

Si parlem tècnicament, l’envàs és qualsevol recipient, llauna, caixa o embolcall pròpia per contenir algun article, i sinó, podem dir que és una qüestió de diferenciació de marca.

 

12.3.5.- CARACTERÍSTIQUES DE L'ENVÀS

 

 

L’envàs té tota una sèrie de característiques que el fan una part essencial del producte. I les característiques obligatòries estan distribuïdes en dos períodes:

 

• Abans de la compra:

 

• Ha de ser fàcil d’identificar: Forma, color, mesura...

• Associació de contingut: S’ha de fer evident què hi ha a l’interior de l’envàs

• Atractiu i impactant: Ha de resultar atractiu al consumidor amb una combinació idònia de forma i colors.

 

• Desprès de la compra:

 

• Fàcil d’obrir: L’embolcall ha de ser fàcil d’obrir per al consumidor.

• Comoditat: Ha de ser fàcil d’obrir i tancar per a una bona conservació

• Ha de ser fàcil d’emmagatzemar i de transportat: La veritat es que això és una cosa molt valorada entre els clients.

 

12.4.- LA MARCA

 

 

És una identificació comercial amb la qual s'ofereix un producte o servei en el mercat, és el signe distintiu d’un producte o servei amb tots els altres. És un dels elements més importants de la publicitat. A més de ser un signe de propietat d'empreses i organitzacions, permet als compradors:

 

 

• Identificar amb més rapidesa els béns o serveis que necessiten o desitgen en funció dels seus gustos i les seves preferències.

• Prendre decisions de compra més fàcilment.

• Sentir la seguretat que obtindran una determinada qualitat quan tornin a comprar el producte o servei.

 

 

Les marques són elements que ens permeten identificar una empresa amb alguna qualitat, sentiment, característica... i ajuda a les companyies a distingir-se les unes de les altres i entrar en la ment del consumidor per intentar quedar-s’hi.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

12.4.1.- CONSIDERACIONS RESPECTE AL NOM DE LA MARCA

 

 

El nom de la marca, fins i tot el nom , ha de tenir unes característiques si l’empresa bol tenir més èxit al mercat:

 

 

• El nom ha de ser curt, simple i fàcil de pronunciar.

• Aquest ha de ser fàcil de llegir, de recordar i reconèixer.

• Ha de tenir una única pronunciació possible, i ser pronunciable en tots els idiomes.

• No ha de comptar amb sons desagradables ni ofensius.

• S’ha de poder adaptar a l’etiquetat i envasament del producte.

• Ha de ser suggeridor i mostrar si és possible qualitats del producte de la marca.

 

 

A l’hora de posar el nom d’una empresa, com diu el professor Ernest, no podem escollir qualsevol que se’ns passi pel cap, ja que els consumidors compren per qüestions de marques, prestigi o consideració social abans que per qualitat... és un factor a tenir en compte.

 

 

12.4.2.- ESTRATÈGIES DE MARCA

 

Hi ha diferents estratègies que les marques segueixen per distingir-se de la competència:

 

 

• Estratègia de marca única o marca paraigua: consisteix en utilitzar el mateix nom per a tots els productes , com per exemple la marca Sony, en la que tots els seus productes tenen el mateix nom.

• Estratègia de marques múltiples: l’empresa utilitza més d’una marca:

 

 

Estratègia de marques individuals: utilitza un nom diferent per cada producte.

 

Estratègia de segones marques: les utilitzen aquelles empreses que tenen en el mercat altres marques de més prestigi.

 

Estratègia de marca per línia de productes: s’utilitza el mateix nom per aquells productes que tenen relació entre sí, com per exemple:

 

 

kinder, encara que sigui de ferrero, kinder ha tret molts productes de la mateixa gamma, com kinder White, kinder Maxi, kinder Bueno..

 

Estratègia de marques de distribuïdor: marques fabricades per un determinat industrial i que son ofertes al consumidor sota el nom o la marca del distribuïdor o detallista, que son les conegudes com marques blanques. Per exemple, la Casa Tarradellas fabrica les llonganisses per a Mercadona.

 

 

12.4.3.- LLENGUATGE OCULT  DE LES MARQUES

 

El logotips de les marques estan constantment present a la nostra vida diària, en la societat actual. Aquesta part que a nosaltres ens sembla insignificant, és molt important per a l’empresa, ja que encara que nosaltres no els entenguem tots tenen un significat, i una història.

 

 

12.5.- EL PREU

 

El preu es la quantitat de diners que el comprador d’un determinat producte o servei lliura al venedor a canvi de la seva adquisició. Valor monetari que se li assigna a alguna cosa. Tots els productes i serveis que s'ofereixen al mercat tenen un preu, que són els diners que el comprador o client ha d'abonar per concretar l'operació.

 

 

12.5.1.- FIXACIÓ DE PREUS

 

La tasca de fixar els preus és molt més complexa del que sembla, i pot fer que el producte, en sortir al mercat, fracassi o aconsegueixi l’èxit, ja que els consumidors són els últims que tenen la paraula i els que accepten o no un preu determinat:

 

 

 

• Basada en la demanda: L’empresa basa la fixació de preus en la corba de la demanda per fixar un preu.

• Basada en els costos: l’empresa afegeix al cost del producte un determinat marge de benefici, sense tenir en compte la demanda.

• Basada en la competència: L’empresa fixa un preu determinat després de basar-se en el preu de la competència, i instaura un preu més baix que el dels seus consumidors, o depenent de l’estratègia, per sobre.

 

 

12.5.2.- MÈTODES PER A DETERMINAR LA CORBA DE LA DEMANDA

 

• La informació que té l’empresa corresponen als preus i a  les quantitats venudes en el passat s’analitza.

• S’ha de fer una enquesta als consumidors per detectar quantes unitats comprarien a preus diferents.

• S’apliquen tècniques d’experimentació posant diferents preus en llocs semblants per veure el impacte sobre les vendes.

 

 

Hi ha diferents tipus de demanda, i són els següents:

 

 

• Demanda elàstica: Si varia el preu d’un producte, la demanda varia, que és el que passa a la majoria de productes. La quantitat demandada d’un producte varia molt en proporció del preu, com hem vist en l’empresa Bimbo.

• Demanda inelàstica: És el tipus de demanda d’un producte no varia en proporció a la variació del preu. Aquest sol ser el cas del s productes de luxe, ja que si canvien el preu d’un Porsche o un Swaroski, la gent que s’ho pot permetre els seguirà comprant perquè pot fer-ho